Sempre ens referim al Festival com un concurs de cançons, però tots i totes sabem que en la realitat, la cançó només és una part de l’espectacle. La posada en escena, coreografia, llums i efectes especials són parts essencials per fer una actuació guanyadora. Però si hi ha una part bàsica de l’espectacle en la que ens solem fixar molt és el vestuari. Un bon vestit pot fer que una actuació sigui recordada com a memorable.. o com un desastre total. Jo avui parlaré d’aquestes darreres, de les actuacions a on el que va brillar més va ser el mal gust del vestuari de la pobra cantant (les dones solen dur la pitjor part en aquest tema, com amb altres moltes coses) o de l’estilista que li va imposar anar vestida com si fos una drag queen durant el carnestoltes.
A l’univers eurovisiu res es deixa a l’atzar i tot ha d’estar documentat i ha de ser quantificable. Com que en qüestions de gustos, cada un té un punt de vista i no hi ha res més complicat que posar d’acord a dos eurofans, des de l’any 1997 s’otorgen els «Barbara Dex Awards» a la pitjor vestimenta de cada Festival. Els premis varen ser batiats amb aquest nom en honor de la cantant belga de l’any 1993 que va anar bastant mal vestida, però crec que hi ha una mica de mala llet en això, ja que hi ha hagut atemptats al bon gust estilístic molt més grossos que el que va fer la pobra Barbara. Però la vida és així i li va tocar a ella.


Il·lustres guanyadors d’aquest premi varen ser les t.A.T.u. el 2003, per anar vestides quasi de carrer, Guido Horn al 1998 per la seva reinterpretació de la moda dels 70, Lydia per no apunyalar amb unes tisores a qui li va proposar anar vestida d’Agatha Ruiz de la Prada, les portugueses Non Stop per anar fetes un desastre, Verka Serduchka per el seu homenatge al paper d’alumini, entre altres.


En aquest apartat Andorra va fer historia l’any 2008 quan Gisela va rebre el premi Barbara Dex d’aquell any. Ja pot donar gràcies de què el premi no fos re-bautitzat com a premi «Gisela que has fet!» però si Lidia no ho va aconseguir, ja no hi ha qui li llevi el nom al premi. Tots els eurofans estarem agraïts a la Gisela que proves de dur la gloria eurovisiva a terres andorranes, però ja que no ho va aconseguir, com a mínim va marcar historia anant vestida d’espantaocells del segle XXIII. Digues que si Gisela, el que conta és que parlin d’una, i si pot ser, malament.

 


És molt difícil fer futuribles sobre qui es pot endur aquest guardó aquest 2015, però jo tinc la sensació de què Sèrbia farà tot el possible per tornar a guanyar-lo. Si fos així, seria el tercer pic de la seva historia convertint-se així en la «Irlanda» del mal gust.

Bojana vol guanyar de totes, totes.
Au idò, no us talleu i opineu sobre quina actuació de tota l’història del festival es mereix un Barbara Dex.

 

Lluís Ramis. Mallorca.