Ahir es va poder viure la segona semifinal del festival d’Eurovisió a la capital Portuguesa, Lisboa. Una semifinal que quasibé tots els eurofans coincidien en que era molt més fluixa que la primera. Es cert que no va esser tant així, però si que part de les favorites del públic actuaven a la primera semifinal el passat dimarts. Però si alguna cosa s’ha de destacar d’aquesta semifinal es que Rússia, un dels països més potents eurovisivament parlant, ha quedat eliminada per primera vegada vegada a l’historia així com també Romania. SI això hi sumem que gran part dels països de l’Europa de l’est com, Armènia, Geòrgia, Bielorússia, Azerbaijan han quedat fora de la final, el vot de de l’Europa de l’est queda força “orfe”, i això farà que els vots a la gran final siguin tota una incògnita.
Els altres països que varen passar a la final van ser :
Si abans comentàvem el fet especial de Rússia i Romania no estaran a la final, cal comentar que tant Sèrbia com Eslovènia van esser una de les sorpreses de la nit, i d’altres com Moldàvia, Dinamarca i Noruega, tot apuntava a que estarien a la final.
Aquí també podeu tenir l’ordre d’actuació per demà a la final.
01. Ukraine
02. Spain
03. Slovenia
04. Lithuania
05. Austria
06. Estonia
07. Norway
08. Portugal
— break position
09. United Kingdom
10. Serbia
11. Germany
12. Albania
13. France
14. Czech Republic
15. Denmark
16. Australia
— break position
17. Finland
18. Bulgaria
19. Moldova
20. Sweden
21. Hungary
22. Israel
23. The Netherlands
24. Ireland
25. Cyprus
26. Italy
Es l’hora d’analitzar la segona semifinal, i per mi la més fluixa de les dues. En aquest cas Dinamarca, Austràlia, Ucraïna i Suècia destaquen com a clars vencedors de la nit, mentre que Hongria i Montenegro seríen les pitjors de la nit.
Noruega: las segundas partes nunca fueron buenas. Alexander Ryback conegut per tothom per ser el guanyador del violí, enguany torna a representar el seu país al festival amb una cançó que no es res de l’altre món, però que fa passar l’estona; una cançó fàcil, extremadament fàcil, que gràcies a totes les balades casposes que tenim obtindrà el pase a la final i si sumem que ja es conegut a nivell europeu, tenim un possible top 15 a la final.
Romania; no passaran després de molts anys a la final? Dons jo crec que no, es una cançó pop-rock de nivell baix per el que estem acostumats amb Romania. No destacarà a la semifinal i si aconsegueix arribar a dissabte es clarament per el vot “amic”.
Sèrbia:Un quiero y no puedo. Sèrbia personalment s’ha desinflat molt respecte altres anys tot i que recordem algunes patinades d’aquest país.. crec que aquesta serà una d’elles.Però Sèrbia compte amb moltíssims “amics”… que vull dir? dons que molts països la votaran per ser el país veí o per el fet de ser el país “més popular” dels Balcans ( entenem Balcans sense Grècia). Pel que fa a la cançó no es res d’especial amb algunes parts millors que d’altres, però aquest toc “ètnic” que l’agraeixo molt, no “pega” amb la cançó, i atenció amb el dubtós directe. Per mi es un No.
Sant Marino:el petit germà. Amb Sant Marino tinc sempre una visió més dolça que d’altres països, perquè em recorda una mica el nostre país que lamentablement no ha tornat el festival, però ells allà segueixen, i aquesta situació sempre em fa mirar amb bons ulls una possible candidatura de Sant Marino. Aquest any? bé no està malament probablement aquesta cançó amb un altre país no la valoraria tant bé, però si eliminem els robots del videoclip crec que Sant marino es mereix passar a la final. No crec que ho aconsegueixi per política i perquè no destaca molt sobre la resta, però aquesta semifinal tot es possible. Ànims Sant Marino sou petits però esteu allà!
Dinamarca:The Game of thrones. Aquesta cançó es una de les meves preferides i crec que passarà a la final indubtablement, arribarà aconseguir un top10 això si ,no la veig com a possible guanyadora. Al principi vaig pensar..Això es més propi de Islàndia!! però bé m’agrada i la posada en escena serà brutal. La veiem el dissabte!
Rússia:bf no. L’any passat per mi era horrorosa i lamentablement ( o no depen de la ideologia política de cadascú) no va poder participar al festival a Ucraïna. Aquest any sí que pot anar a Portugal i crec que es un gest molt honorable,però no m’agrada i no es mereix passar a la final i així desitjo que sigui,però tots sabem que Rússia arreplega vots per tot arreu.
Moldàvia: De casposa a enganxosa. El primer dia que vaig veure el vídeo que es va publicar vaig morir literalment; semblava el “noche de fiesta” de TVE quan jo tenia 5 anys ( ja en fa 25..). Quina cosa més casposa deu meu!! però alto! presenten el videoclip posen una posada escena mitjanament acceptable i.. la cosa millora. Ha aconseguit agradar-me tot i ser casposa…i m’agrada escoltar-la. Crec que arribarà a la final això si.. no tindran el top10 de l’any passat ni de bon tros.
Països Baixos; Personalment no m’agrada no he aconseguit escoltar-la tota, m’avorreix des de el primer minut, però no es com el cas d’Armènia, en aquest cas és quelcom personal. L’estil de la cançó es incompatible amb el meu gust, jo no la veig a la final però es cert que a molta gent l’hi agrada així que serà una sorpresa..
Austràlia;molt millor aquest any!. L’any passat va patinar molt Austràlia.. però aquest any per mi es una de les preferides, no per guanyar però sí per fer un top10, es una cançó moguda ( entre tanta balada aburrida..) i ella transmet un bon rollo brutal, felicitats Austràlia ens veiem a la final.
Geòrgia:l’ovella negra. No acaba d’arrencar aquest país per el que fa el festival, i aquest any no es que no arrenqui sinó que ha quedat encallat a les últimes posicions del meu rànquing, de les cases d’apostes i dels eurofans així que no passaran a la final.
Polònia: Com valorar una cançó que ha estat gravada a Barcelona sense que la miris amb ullets? Es una cançó que no està malament, no destaca, té un dubtós directe, però es una cançó molt actual i que amb una posada en escena brutal pot arribar a la gran final sense cap problema això si sense arribar a passar de la posició 15.
Malta,mola! Malta m’agrada i sempre ha portat bones cançons al festival, ha demostrat que pot organitzar Eurojunior i es un país també petit que any rera any aposta per el festival ( amb major o menor encert..). No té res a veure que el meu gos que es diu Malta estigui impedint que escrigui aquest article! Aquest any porta una bona cançó que el directe haurem de veure com el domina, però que amb una posada en escena brutal pot arribar lluny, per mi es un top10 absolut i repeteixo entra tanta balada quan surt una cançó així “Me vuelvo loca!”
Hongria: I say No. Em passa una mica com amb Països Baixos, es un estil de cançó que mai escoltaria i que al primer minut em posa més nerviós.. i tinc que passar la cançó.Però això no treu que tingui molts adeptes i que aconsegueixi passar a la final, i que dins de l’estil aquesta cançó sigui bona, però sinó m’agraden els cigrons ja els pots cuinar com sigui que no els penso provar. personalment espero que no.
Letònia:típica balada . Una altre més sense destacar aborridisima en directe i passable en videoclip. Poca cosa a dir aquest any no se que els ha passat als Bàltics però estan molt melancòlics.
Suècia: Justin timberlake o biebier? Suècia sempre porta bones cançons i aquesta es una, però per aquest motiu i personalment exigeixo molt més aquest país. La veurem a la final? i tant, però per mi no hauría d’estar més amunt de la posició 13.
Montenegro:ètnic total. Tal i com parlava abans amb Sant Marino, els països petits per mi tenen una mirada especial. Montenegro presenta una balada que personalment no m’agrada gens no em diu gaire res, però si ha de passar a la final qualssevol balada d’un país més gran que passi Montenegro, però per mi es un No.
Eslovènia: tela! Quan vaig veure el videoclip vaig dir a lo Mauricio “Pero esto que eeeees?” tantes llums quin petardeo es aquest! però “oju!” amb el temps.. s’ha colat amb les meves preferides de classe mitja i després del directe de “Israel Calling” la veig a la final indubtablement, això si canvieu la posada en escena i podeu arribar al top10 per la part baixa.
Ucraïna:Actual i diferent. Tot i que no acabo d’entendre aquest ull de color blau, es una cançó que m’agrada té una molt bona veu i la posada en escena pot ser molt bona. Crec que Ucraïna pot arribar a la final sobrada i que depenent una mica de si Rússia està o no a la final i dels seus veïns…pot arribar tranquil·lament al top10 o inclús al top5. Per mi no es mereix guanyar ja que no aporta res d’especial però si es una bona cançó.
I fins aquí la meva opinió d’aquesta semifinal on destaco molt per sobre Austràlia, Malta i Dinamarca i envio de dret a Rússia, Hongria, Geòrgia al final de tot. Però tot pot passar en una semifinal tant fluixa com aquesta.
Poc menys d’un mes falta per la primera semifinal que enguany es celebrarà a la capital de Portugal, Lisboa.
La primera semifinal, segons sembla ser, es la que més nivell té de les dues ja que dins dels participants que “lluiten” per passar a la gran semifinal de dissabte trobem gran part dels favorits per guanyar el festival, tant per l’entorn eurofan com per les cases d’apostes.
Israel, la gran favorita per guanyar el festival, la República Txeca que va trepitjant els talons i tal com apunten les cases d’apostes Estonia ( no pensen el mateix els Eurofans), seríen les clares candidatures en passar a la gran final.
Azerbaijan ens porta una cançó molt actual, de nivell alt- mitjà sense ser una clara guanyadora però si que pot arribar a destacar si més no a la semifinal. Pel que fa a la gran Final podría colocarse en una mitja taula. La posada en escena serà clau per aquesta actuació, i el bon directe sembla ser que el té assegurat.
Islàndia: clara favorita a NO passar a la gran final. Una balada més en un festival on les balades hauran de competir amb molta força ja que la rivalitat es dura. Tot apunta a una posada en escena molt simple, un directe correcte però en un principi tal i com van les coses no obtindria un pase a la final.
Albània; la gran incertidumbre . Personalment no crec que pugui arribar a passar a la final, els últims retocs que han fet a la cançó no ajuden en absolut. Si finalment aconsegueixen passar a la final, cosa que dubto moltíssim, no els veurem més amunt del top 15.
Bélgica; per gustos colors. Una altre balada, estranya on el directe segons vàrem veure a “israel calling” es una mica dubtós, crec que Bélgica no passarà a la final (personalment) tot i que té molts fans entre els eurofans.
República Txeca; “cuidao”. Atenció amb Mikolas Josef! La República Txeca mai ha destacat tant com aquest any, i es que aquesta cançó es troba a la part alta de les apostes i dels “tops10” dels eurofans. Es una clara guanyadora del festival.
Lituània: una altre balada que no destaca en res, amb un directe més que discutible i que la portarà ben segur a quedar-se de bon tros a la semifinal.
ISrael: Netta..Netta.. Israel aquest any va a per totes, després de estar apunt d’abandonar el festival per problemes amb la seva televisió, aquest any tornen amb moltes ganes. Actualment Netta es la favorita per part dels eurofans i també a les cases d’apostes. Passarà a la final ven segur i pot ser la guanyadora d’enguany, tot i que l’hi pot passar com l’any anterior a Itàlia.
Bielorrussia: El cantant Alekseev amb la cançó forever semblava poder passar a la gran final sense cap mena de dubte, però, un canvi sobtat d’última hora a l’estil de la cançó l’ha posat en dubtes. Finalment farà una versió autística o balada cosa que fa que la cançó es desinfli notablement, veurem que passa..
Estonia: del amor a l’odio. Una “òpera lírica” per definir-ho d’alguna manera que les cases d’apostes l’estan ajudant a mantenir-se al top 5 com a possible guanyadora però per altra banda el món eurofan la castiga. La trajectòria d’aquest estil es força dubtosa a Eurovisió on varies vegades tot i partir com a gran favorit el públic ha fet desinflar la puntuació. Estònia es un país que últimament ha estat castigat en les votacions a les semifinals on varies vegades han quedat a les portes tot i ser una de les favorites.
Bulgària:cuidadin! Aquest país de l’Europa de l’est porta ja molts anys acariciant el triomf, i situant-se en molt bones posicions i aquest any tot sembla ser que seguirà igual. Hi ha el dubte del directe i de la posada en escena, si aconsegueixen tenir-ho tot ben lligat tenen moltes possibilitats de guanyar el festival.
Macedònia: Per mi, personalment era una de les millors. Una cançó moderna amb estils diferents, la millor cançó que aquest país ha portat al festival, jugava però amb molts Handicaps, ja que es un país molt petit i el vot tant del jurat com el tele-vot es podría veure força perjudicat. L’altre dia amb l’Israel calling vaig tenir clar que no. El seu directe va ser força desastrós. Tot i que vull continuar pensant que arribarà a la final i que ( sense tenir en compte el directe vist) podría estar en el top10, ara tinc els meus dubtes que aconsegueixi inclús el pase a la final.
Croàcia, Sin pena ni gloria. Tot i les crítiques de “plagi” , que no acabo de veure clares, es la cançó que representarà al país balcànic. Una altra balada que crec que es quedarà a les portes de la final, però ja se sap que Croàcia té molts vots gràcies als seus veïns.
Austria; aquesta si. Es una balada que destaca molt per sobre de la resta, una veu espectacular i amb un directe força bo. Ben segur els veurem a la final per sobre del top 15
Grècia; dubtosa. Una cançó molt ètnica que o t’agrada o no. Potser aquest any de nou es quedin a les semis o potser no.. Ja veurem
Finlandia; gayfriendly. Aquesta cançó típicament eurovisiva m’entusiasma moltíssim, de fet personalment es una de les que m’agradaria que guanyés el festival, però cal reconeixer que potser el ser una cançó tant eurovisiva no l’ajudi. No obstant desitjo i espero que passin a la final i aconsegueixi almenys un top10!
Armènia; Es una cançó que encara hores d’ara no he aconseguit escoltar-la sencera, no m’agrada ni a mi ni al món eurofan, l’actitud del cantant no acaba de fer arribar aquesta balada a la gent, i es que recordem que entra tanta balada només passarà la més bona i aquesta no ho es. A més a més si mirem quins països poden votar aquest dia pocs l’ajudaran a obtenir vots.
Suïssa; atenció amb aquesta cançó. Les cases d’apostes les situen força malament però després dels seus directes crec que enguany Suïssa pot arribar a la gran final, sense guanyar però pot arribar i estaría content de que fos així.
Irlanda:avorridisima. Em passa una mica com Armènia, m’avorreix no aconsegueixo escoltar-la i en directe m’avorreix més, i tenint en compte la trajectòria d’Irlanda, farà fallida i es quedarà a les semis.
Xipre; Fuego. Cançó mediterrània, llatina, d’estiu que ens falta veure el directe però que promet. Almenys es podrà ballar a totes les discoteques i inclús la podem escoltar més tard a les emisores de radio. Espero que passi a la final amb una molt bona posició, recordeu que amb tanta balada casposa qualssevol posada en escena “marxosa” pot fer pujar el vot indiscutiblement
I fins aquí la meva opinió sobre la primera semifinal d’enguany, una final molt mogudeta amb moltes sorpreses i molt bones cançons.
Lisboa serà la seu per celebrar el Festival d’Eurovisió 2018. Després dels rumors de que la capital del festival no fos Lisboa, per fi avui s’ha donat a conèixer que el Pavilhao atlantico de la capital, Lisboa acollirà la 63ª edició del Festival els pròxims dies 8, 10 i 12 de maig . Una molt bona noticia es que la capital de Portugal acollirà un dels festival més multitudinaris ja que proporcionarà major aforament que l’any 2012 on la seu del festival va estar a Baku.
Alhora, després de conèixer la localitat i l’aforament (20.000 aprox) , s’ha pogut veure la presentació on el lema era ; “Portugal, 500 anys connectada als oceans”, on segons la UER s’estima que obtindrà la participació d’uns 40 països dels quals Andorra no hi serà present.
Queden pocs dies per finalitzar els vots de L’OGAE Song Contest d’aquest any. Com ja es tradició per un servidor els excels de l’ordinador van plens amunt i avall de punts per repartir, i les indecisions formen part com sempre d’aquest joc.
Un total de 31 candidatures de les quals, Andorra l’haig de descartar per obligació. Així dons son 30 candidatures per guanyar aquest Concurs, i per tot plegat em sobren la meitat. Sempre es típic la dita.. ” l’any passat era més complicat” però el cert que es que un cop pots anar escoltant les cançons al cotxe acabes per tenir més o menys clars els teu punts. Però abans de posar-me crític, hi ha un fet curiós que us volia compartir i es que 2 cançons tenen un inici de cançó que em resulta familiar i vull que les escolteu abans de continuar llegint.
La primera es Portugal; Mickel Carreira, “Tudo O Que tu Quiseres”. Escolteu-la:
D’acord, el primer que està més que clar es que el nen està de bon veure, però no us recorda una mica a.. la “Isla Bonita” de la Madonna, Si d’acord.. potser es massa imaginació.. però a mi els primers 20 segons em recorda aquesta cançó, inclús no sé perquè l’aire de la cançó em porta un regust a la “Isla Bonita”
La següent es la Candidatura d’Ucraïna Svitlana Tarabarova “I want to live without war”
Us deixo el link perquè he estat incapaç de trobar-la a Youtube:
Aqui potser “estic al·lucinant una mica” però a mi aquest inici em recorda força a les T.A.T.U amb el “All the things you said”..
Un cop analitzada aquest anècdota, és l’hora de mirar qui són per mi els clars favorits a guanyar el Concurs, i la cosa està entre 5:
Dinamarca; Wafande “Se Mig I Dag” em recorda a la cançó que deia ” papaute” però clar.. no recordo el títol per poder saber del cert, no obstant es una bona cançó al meu entendre, es fresca, divertida i no es fa gens passada. No sabria ara mateix dir l’estil exacte de la cançó tot i que el cantant es bastant conegut per el seu reagge i el soul.
França; l’amfitrió aquest any torna a ser per mi un 12 punts bastant clar. Kendji Girac amb “Andalouse” aporta aquell toc “estiuenc” a més de ser present durant la cançó el castellà i una picada d’ullet a tot el que la terra espanyola es refereix, dona aquest toc llatí que ens faria ballar si o si a la discoteca o com diu ell mig camuflat..”baila”.
Eslovàquia, Kristína Peláková; Ta Ne, les Trompetes del inici ja fan que tinguis ganes d’escoltar la cançó si o si , i realment no enganya. Una cançó molt actual i petarda.
Païsosbaixos: Nielson “Sexy als ik dans2 potser la cançó que més destaca sobre les altres, un estil ben diferent però a la vegada et fa que la cantis durant tot el dia.
Suècia: Darin, Ta mig tillbaka. Junt amb la de Països baixos es una de les que aporta quelcom diferent. Te un bon rollo molt bo, i això que fa molta ràbia que Suècia sempre tingui una cançó bona, i es que està força clar que són una industria mundial de la cançó.
Així dons punt amunt i punt avall per decidir quina es la millor cançó d’aquest any això si, la nostra representant “Tot està per fer” ben segur que serà Top10 i espero no equivocar-me perquè en aquesta lliga ja se sap… no obstant, pel meu gust cap de les 31 cançons d’enguany no superen les meves gran preferides de l’any passat, França-Indila – Derniere Danse I Finlandia; Janna – “Sä et ole hullu.
Hi ha poques afirmacions que facin més rabia a un eurofan com la de “A Eurovisió tot és política”, però recents investigacions han descobert que una de les organitzacions que estaven darrer la creació d’aquest concurs va ser… l’OTAN!
Sabem que el Festival va més enllà d’aquest clixé sobre la política tan estès entre el públic en general, però l’origen del Festival sí que va estar molt influït per interessos polítics.
Fins ara sabíem que Eurovisió s’havia creat com una fórmula per unir a una Europa que encara intentava refer-se de la terrible II Guerra Mundial i que necessitava de mester ponts que unissin als ciutadans de països que no feia massa anys havien estat lluitant entre ells.
També era sabut que el Festival va ser una de les formes de desenvolupar la xarxa d’enllaços de televisió i ràdio dels països d’Europa Occidental. El que era desconegut fins ara i ha aconseguit esbrinar la web gobernantia.com gracies a la desclasificació de més de 23.000 documents fins ara secrets, és que just abans de la creació del Festival, l’OTAN (Organització defensiva de l’Europa Occidental) va proposar crear un festival de música que es diria Festival Musical de l’Atlàntic Nord que fomentés els valors d’aquest bloc de països.
Segons explica Juanjo Crespo, l’autor de la investigació, el comitè que treballava en la creació d’aquest Festival va proposar aquest programa televisiu a la BBC anglesa i aquesta es va mostrar entusiasmada, ja que feia un temps que havia començat a crear l’embrió del Festival d’Eurovisió juntament amb la televisió francesa. El Festival d’Eurovisió va agafar idees que s’havien plantejat per al Festival Musical Atlàntic com la data (havien marcat l’abril de 1956 i es va fer el maig del mateix any) i que contàs amb entre 12 i 14 cançons.
No podem dir que l’OTAN estigues darrere de la creació d’Eurovisió, però sí que va ser una de les potenciadores d’aquest Festival. Podem comprovar a la Historia del Festival que la incorporació de nou països sempre es va fer incloent només països que eren democràcies europees, dictadures acceptades per occident (el cas d’Espanya i Portugal) inclús d’un país comunista que no era aliat del pacte de Varsòvia (Iugoslàvia).
Va arribar a més la influència de l’OTAN a Eurovisió? Descobrirem més secrets o tot plegat només va ser un suport inofensiu? Veurem si és desclassifiquen més documents i qui sap, potser trobem el secret d’algunes victòries incomprensibles.
La ressaca Eurovisiva ja no es present a la majoria de les nostres vides, dic la majoria perquè molts de nosaltres vivim Eurovisió més enllà dels mesos d’Abril i Maig. Aquets que alguns ens podríem denominar com a Freks o “bichos raros”, o potser com nosaltres diem que som.. amants de la música més enllà de la nostre frontera i música comercial, un cop acabat el festival anem a la recerca dels àlbums anem a descobrir( sinó ho em fet anteriorment) un nou Cantant o Artista del qual acabarem seguint més o menys a les nostres vies de Facebook, Instagram etc.
I aquest any no pot ser menys, ja tenim alguns dels àlbums al mercat però..primer m’agradaria fer una vista enredera i recordar alguns dels cantants que jo avui en dia encara segueixo. El primer que vull recordar amb l’últim Single que ha tret al mercat es Tooji. El cantant que va representar Noruega al 2012 a la capital de Baku, tot i quedar dels última ha anat treient amb timidesa algun que altre senzill, en més o menys acert l’ultim que ha tret “Father” no l’ajuda a pujar en les llistes i tampoc en la seva carrera profesional, de moment, el que ha aconseguit es que la Televisió on trevallava hagi decidit prescindir dels seus serveis i es que el videoclip no està exempt de crítica en qualssevol cas opineu vosaltres mateixos.
Quasi be 800.000 visites en poc més d’un mes, i milers de comentaris han seguit aquest últim videoclip del cantant, a mi personalment m’agrada, tot i que la cançó no es molt bona però la crítica i el missatge que s’ha atrevit a fer està molt i molt bé això si pot ferir més d’una sensibilitat.. Potser s’ha passat? vosaltres que creieu?
Marco Mengoni, es un dels Cantants d’Eurovisió que més he seguit després del festival ens va sorprendre a finals de l’any passat amb un nou disc, i un nou senzill,
Res a veure amb Tooji, Marco està aconseguint arribar a llocs que no ens podíem imaginar i es que acumula èxits i premis cada any que passa, es una molt bona proposta per aquells llargs viatges de l’estiu!
Però “alto al carro” es el moment del que de moment considero “discazo del año” i es que no m’esperava en absolut la qualitat del CD de la que considero Una Cantant amb les llastres Majúscules, CONCHITA WURST.
Un dels millors Cds que he pogut sentir, estic meravellat d’aquest Àlbum que ben segur que arribarà molt i molt lluny, us recomano al 100% escoltar cada cançó perquè exceptuant d’alguna d’elles, es un Cd molt i molt especial, així que us el recomano per aquest estiu tot i que estic segur que molts de vosaltres ja el teniu, oi que si? BRAVO Conchita.
Per últim, el Guanyador d’aquest any i la representant Espanyola al festival també han tret àlbum les últimes setmanes, encara no he estat a temps d’escoltar tot l’àlbum, però pel que fa Mans Zelmerlow, de moment no m’emociona realment ha tret un disc orientat totalment al ser un àlbum comercial i de fet l’esquer perquè el comprem es el seu senzill “Heroes” que ja està sonant a les ràdios de parla catalana com potser heu escoltat, de fet està sonant a quasi tots els països d’Europa i aconseguint arribar al pòdium, de ben segur que ho aconseguirà a molts d’aquests Països.
Pel que fa Edurne, no he pogut escoltar tampoc l’àlbum només que per sobre i de moment no em sembla quelcom que m’esperava d’ella hauré d’esperar a escoltar una mica més..
I tu? també segueixes els àlbums després d’Eurovisió?
Sempre ens referim al Festival com un concurs de cançons, però tots i totes sabem que en la realitat, la cançó només és una part de l’espectacle. La posada en escena, coreografia, llums i efectes especials són parts essencials per fer una actuació guanyadora. Però si hi ha una part bàsica de l’espectacle en la que ens solem fixar molt és el vestuari. Un bon vestit pot fer que una actuació sigui recordada com a memorable.. o com un desastre total. Jo avui parlaré d’aquestes darreres, de les actuacions a on el que va brillar més va ser el mal gust del vestuari de la pobra cantant (les dones solen dur la pitjor part en aquest tema, com amb altres moltes coses) o de l’estilista que li va imposar anar vestida com si fos una drag queen durant el carnestoltes.
A l’univers eurovisiu res es deixa a l’atzar i tot ha d’estar documentat i ha de ser quantificable. Com que en qüestions de gustos, cada un té un punt de vista i no hi ha res més complicat que posar d’acord a dos eurofans, des de l’any 1997 s’otorgen els «Barbara Dex Awards» a la pitjor vestimenta de cada Festival. Els premis varen ser batiats amb aquest nom en honor de la cantant belga de l’any 1993 que va anar bastant mal vestida, però crec que hi ha una mica de mala llet en això, ja que hi ha hagut atemptats al bon gust estilístic molt més grossos que el que va fer la pobra Barbara. Però la vida és així i li va tocar a ella.
Il·lustres guanyadors d’aquest premi varen ser les t.A.T.u. el 2003, per anar vestides quasi de carrer, Guido Horn al 1998 per la seva reinterpretació de la moda dels 70, Lydia per no apunyalar amb unes tisores a qui li va proposar anar vestida d’Agatha Ruiz de la Prada, les portugueses Non Stop per anar fetes un desastre, Verka Serduchka per el seu homenatge al paper d’alumini, entre altres.
En aquest apartat Andorra va fer historia l’any 2008 quan Gisela va rebre el premi Barbara Dex d’aquell any. Ja pot donar gràcies de què el premi no fos re-bautitzat com a premi «Gisela que has fet!» però si Lidia no ho va aconseguir, ja no hi ha qui li llevi el nom al premi. Tots els eurofans estarem agraïts a la Gisela que proves de dur la gloria eurovisiva a terres andorranes, però ja que no ho va aconseguir, com a mínim va marcar historia anant vestida d’espantaocells del segle XXIII. Digues que si Gisela, el que conta és que parlin d’una, i si pot ser, malament.
És molt difícil fer futuribles sobre qui es pot endur aquest guardó aquest 2015, però jo tinc la sensació de què Sèrbia farà tot el possible per tornar a guanyar-lo. Si fos així, seria el tercer pic de la seva historia convertint-se així en la «Irlanda» del mal gust.
Bojana vol guanyar de totes, totes.
Au idò, no us talleu i opineu sobre quina actuació de tota l’història del festival es mereix un Barbara Dex.
OGAE ANDORRA 