Do you speak something more than english?

Ja tenim les 40 cançons del 2015 i torna un dels debats que cada any es presenta abans del Festival, l’idioma de les cançons. Aquest any és un dels que l’anglès domina de manera més aclaparadora com a llengua de les cançons a concurs, 34 dels 40 països canten en aquesta llengua. Si descomptem els països a on l’anglès és oficial (Regne Unit, Irlanda, Malta i Australià) ens trobem amb què un 75% dels participants usen una llengua aliena al seu país.
La veritat és que és un debat molt que ve de molt antic, més concretament del 1965, any en què Suècia va elegir participar en el Festival celebrat a Nàpols amb la cançó «Absent friend» totalment en anglès. A l’any següent es va establir per primera vegada la regla que obligava a tots els països a cantar en la seva llengua. El màxim que es podia fer era afegir alguna paraula en un altre llengua. Aquesta norma es va retirar del 1973 fins al 1977, quatre anys en els quals molts de països varen cantar en anglès i en els que dues de les 4 guanyadores varen ser Suècia i Holanda cantant en aquesta llengua. L’any 1977 es va tornar a establir la norma d’usar la llengua pròpia (es va fer una excepció l’any 1977 amb Alemanya i Bèlgica que havien triat cançó en anglès prèviament a la norma) i durant 22 anys es va mantenir en vigor. Es permetia usar en alguna frase o el títol de la cançó un altre idioma, però de manera molt limitada.
L’any 1999 el Festival va viure una revolució (pot ser influïda per la victòria de l’any anterior de Dana International que va aportar nous aires al Festival) que va dur la desaparició de l’enyorada orquestra en directe i l’eliminació de la regla de l’idioma. El món escoltava ja de manera aclaparadora la música en anglès i era mal de fer que el Festival ignores aquest fet. Des de la reintroducció de la llibertat de llengua, només ha guanyat una vegada una cançó en idioma diferent a l’anglès. Va ser al any 2007 i la cançó estava cantada en serbi.
Si donem un cop d’ull a les estadístiques, veiem que durant tota l’historia del Festival s’han pogut sentir a l’escenari un total de 58 llengües (dues d’elles inventades representant a Bèlgica 2003 i a Holanda al 2006). Hem vist llengües minoritàries a Europa com l’udmurt (llengua del nord dels Urals a Rússia, usat per les padrines russes del 2012) el carelià (llengua finesa usada per aquest país el 2010), el bavarès (Àustria 1971), el retoromànic (Suïssa 1989), napolità (Itàlia 1991) cors (França 1993), alt alemany (Àustria 1996), bretó (França 1996), samogitià (Lituània 1999) võro (Estònia 2004) o romaní (Txèquia 2009). Inclús podem anar una mica més lluny de les fronteres europees i podem trobar cançons cantades (en part) en idiomes tan exòtiques com el tahitià o el suahili.
El català ha estat present en el Festival gràcies a les participacions d’Andorra, que sempre ha usat aquest idioma o l’ha mesclat amb l’anglès. L’Estat espanyol no ha dut mai cap cançó en llengües cooficials com el mateix català. La vegada que més a prop es va estar va ser quant Joan Manuel Serrat va expressar la seva voluntat d’usar aquesta llengua l’any 1968 amb el famós «La, la, la» que va donar la victòria a Massiel, però com tots sabem, no va poder ser.
Aquest any pot ser es un dels més monolingües de l’historia del Festival, però com hem pogut comprovar, no és correcte dir que Eurovisió no recolza la varietat també en l’àmbit lingüístic. Això sí, el que personalment trobo molt a faltar actualment es que els artistes participants gravin versions promocionals dels seus temes en altres llengües europees. Casi cap cantant ja ho fa, tot una llàstima!!

Lluís Ramis, Mallorca

 

Austràlia, la sorpresa d’aquest 2015.

La noticia ha saltat a mitja tarda del 10 de febrer de 2015. Quan ja creiem que estava tancat tot el relacionat amb els països participants en el festival de Viena ens assabentem de què no seran 39 els participants. L’EBU ha decidit convidar a un dels països a on més se segueix Eurovisió, Austràlia!

La noticia ha estat totalment inesperada. No és la primera vegada que un país no europeu participa en el festival (Israel no és estrictament un país situat al continent europeu i l’any 1980 va participar Marroc) però mai s’havia comptat amb un país tan llunyà geogràficament.
Tot i la distancia i la gran diferència horària, Eurovisió és un programa de televisió molt seguit i estimat a Australià. Fa més de 30 anys que es retransmet i des de l’any 2010 la televisió SBS envia comentaristes propis al festival. També hem de recordar la participació no oficial d’Austràlia a l’interval de la final de 2014, a on va actuar la seva representant Jessica Mauboy (fora de competició).

Però en el 2015 Australià concursarà de manera oficial. Tenen fins al 16 de març per elegir un representant que actuarà directament a la final de dissabte, és a dir, aquest any tindrem un Big 5 + Àustria + Austràlia. Serà la final amb més participació de l’historia, 27 països.
L’Excepcionalitat d’aquesta participació no acaba aquí. Austràlia votarà a les dues semifinals i en cas que guanyes, no podrà organitzar el següent festival a Oceania. L’Organització es duria a terme a un país europeu i la TV nacional d’aquest país compartiria l’organització amb la televisió australiana. En cas que guanyes, la participació el 2016 d’Austràlia seria segura i si no es aixi, no hi ha res decidit.

Estem davant d’un dels canvis més importants en la història del Festival? O és només una excepció puntual i centrada en Austràlia? Participa en la nostra enquesta i digues que et pareix aquesta incorporació.

Article publicat per; Lluís Ramis des de Mallorca.

“The big Final” Des de Londres

Em trobo al cor de la capital d’Anglaterra, a Londres. En un bar conegut del barri del Soho apunt d’escoltar el “let the show begin”. Després de les dues semifinals força ajustades i amb alguna que altre decepció ens disposem a viure a un dels shows més importants dels últims anys, rodejat de gent que no pertany al meu país, Azerbaijan, Iran Suècia….i com no els anglesos! Unes quantes barbes de llana amb la bandera d’Àustria ens mostren el que més tard serà una realitat.

Després d’un inici espectacular com ja es normal els últims anys, repassen un per un, els països concursants que “volen” a guanyar aquest any. El terra tremola i les banderes de tots els països ondegen de cop a la presentació d’Àustria sobretot,  i en menor mesura Anglaterra, i Espanya. El que més em sorprèn ( o no) es l’aparició de Rússia on des de el directe de la BBC i en persona, es escridassada fins al sortir de pantalla.

Així dons em disposo entre crits i banderes a viure el meu segon Eurovisió des de l’estranger després de repetir l’experiència a Àmsterdam.

Arranquem amb Ukraine, una de les grans preferides amb el seu espectacle una mica rollo “hàmster” però precís i molt “pegadiza” com diríem col·loquial-ment. Deixa pas a en Teo, amb el seu “pastis de formatge” representant Bielorussa, una cançó a priori moguda i actual però que no es de molt agrado aquí a Londres, un clar missatge que més tard l’hi donarà tan sols la posició 16 a la classificació.

Tot seguit es el torn de Azerbaijan, la noia que tinc al costat oneja la bandera emocionada, però realment es la única.. ja que en general la gent ho mira amb ulls d’avorriment. Azerbaijan es troba amb la pitjor posició de la seva història un 22è lloc, però personalment un lloc merescut. I continuem amb la cançó de Irlanda. Una cançó animada i amb un fondo reivindicatiu que fa posar en peu tota la sala, amb aquell toc rockero!.

Noruega! la cinquena cançó de la nit, una preciosa balada que ens sorprèn aquest any, on Carl Espen portarà el seu país al top 10. Seguim la nit amb el “Miracle” de Paula i Ovi representant Romania, una cançó que personalment no arriba a ser millor que el “Playing with fire” de la seva anterior participació.

Es el torn de Armènia una de les preferides de les cases d’apostes i d’alguns eurofans, una cançó que es va veure perjudicada per els comentaris del cantant en contra del colectiu LGTB, i una cançó que personalment em va semblar horrorosa amb una afinació pèssima i l’expressió del cantant no ajudava a que per part meva sigui millor valorada. Per mi una de les pitjors del festival però que obté el num 4 a la classificació.

Seguim amb l’únic país dels balcans Montenegro, un fet poc freqüent  ja que sempre trobem un repertori ampli de països d’aquesta zona fet que el perjudicarà l’absència dels països veïns i per aquest motiu es quedarà amb la part més baixa de la classificació.

Polònia, retorna amb una cançó provocativa i que en el seu país es numero 1 en vendes, la gent xiscla i riu a la vegada amb les insinuacions “sexuals” de la cantant i les ballarines que l’acompanyen.

Arriba el torn de la meva preferida, i de la cançó que ens fa aixecar tots de la cadira, Rise up representant de Grècia. La gent embogida canta la cançó com si fos un hit actual de la radio però que sorprenen-ment cau fins a la posició 20 de la classificació.

Arriba el moment de la nit, es el torn de Austria. Conchita Wurst apareix amb un vestit llarg, el public que es troba vivin en directe el festival crida i canta la canço, i jo en prou feines tinc d’escoltarla la gent embojeix com en cap altra cançó, l’elegancía i la perfeciò son representades a la perfeció. Aqui es quan entenc que estic escoltant la guanyadora del festival d’ Eurovisiò. Tothom a peu dret aplaudeix durant un minut o dos..Qui sap! però es ben clar que es la guanyadora del festival.

Passarem seguidament per Alemanya on una cançó diferent, però que la gent no expressa cap sentiment més enllà que un simple aplaudiment. Es el torn de Suècia una de les preferides per els eurofans i també meva Sanna nielsen amb la seva cançó Undo fa vibrar la sala i aconsegueix un molt bon lloc, la 3a posició amb 218 punts.

Es el torn dels veïns de dalt, França una cançó simpàtica, fora del to en que França ens té acostumats, amb algunes paraules amb espanyol inclús. Una cançó que malauradament la gent no compren o no comparteix, ja que únicament rep 2 punts i per tant es converteix, injustament en la última de la classificació.

Farem un pas ràpid per Rússia, Italià, Eslovènia i Finlandia. Després de la petita pausa amb el rècord de la nota més elevada que Croàcia s’endu el premi. Retornem amb Rússia una cançó que no para de ser rebutjada, tant  en directe com a la sala i es que Rússia no es ben vista i aconsegueix una setena posició gràcies als seus països fidels. Italià, Eslovènia i Finlandia passen silencioses, amb allò que diríem el “sifu-nofa” o en castellà “como alma sin pena”. Una sensació que quedarà reflectida a  la classificació final on els 3 països esmentats, tret de Finlandia, trencaran el top 5, això si per la part de sota.

Es el torn de l’altre país que fa frontera amb el nostre, Espanya. Ruth lorenzo obre la cançó “molla” simulant la pluja. Una actuació molt millor que l’any anterior amb el Sueño de morfeo, una cançó que agrada a Londres ja que va ser finalista a “X Factor” a Anglaterra, obtindrà un 10 a la classificació final.

Suïssa i Hongria, dos plats forts que a priori no semblaven res de l’altre món, però que ens varen demostrar a les semifinals que venien amb forces i així va ser, Suïssa aconsegueix estar en el numero 13 i Hongria tancarà el top5 amb aquesta cançó reivindicativa.

Es el torn de Malta, una cançó fresca inclús amb un toc country que no acaba d’encaixar al públic, ja que obté la posició 23.

Es el moment dels amfitrions, Dinamarca, una cançó “pegadiza” eurovisiva on obté la 9e posició, i que els presentadors han d’improvisar ja que el cartell que cau del sostre queda encallat al mig de l’escenari!!

Anem tancant el festival amb els Països Baixos, Sant Marino i el país representant de quasi tota la gent que m’envolta. Així dons Països Baixos, ens porta una cançó que personalment mai hagués donat un cèntim per ella, però que sembla ( no a la sala on em trobo) que agrada, ja que arriba fins a la segona posició del ranking.

El penúltim país, Sant Marino. Personalment un dels pitjors i sembla que la percepció de Londres es la mateixa. Valentina Monetta es presenta per tercer cop, sinó recordo malament, i com diuen ” A la tercera va la vencida” però no, Valentina es queda a la posició 24, i tal com deia la sirenita de San Marino “maybe” potser en català..però el potser es queda per la banda baixa de la classificació.

Anglaterra, o Regne Unit  porta la cantant Molly, una de les que a priori em semblava una molt bona candidata, però la seva actitud a l’escenari fa que la gent que es troba al meu voltant comentin entre ells la gran decepció de l’actuació.

Així dons, entre copa i copa, rialles crits i xiulets, es van donant els punts on Àustria guanya de “golejada” a Holanda i es proclama la guanyadora del Festival d’Eurovisió 2014.

La gent contenta segueix ondejant les seves banderes i jo amb un somriure i una satisfacció més que positiva retorno a l’hotel amb una bandereta d’Anglaterra a la mà i havent viscut una experiència gratificadora, viure el festival des de la Capital de United Kindom, Londres.

 

Aquí us deixo l’evidència,  en directe

Next stop,  com deia la Valentina, Maybe Viena? Who knows!

 

<< Aquesta publicació es una experiència valorada en primera persona en cap moment es vol  fer cap comentari negatiu, es una simple opinió>>

Semifinal 2 – Impressions

Després de veure l’assaig general d’aquesta nit, tenim molts dubtes sobre les cançons que aconseguiran el passi a la final del dissabte 10 de maig. La gala comença amb un dinàmic opening act de ball per donar pas a Malta, la primera cançó de la semifinal.

Malta: canço rítmica de melodia senzilla, que enganxa i molt al públic. Clara candidata per ser-hi a la final del dissabte.

Israel: actuació enèrgica, i tot ser una gran favorita entre els eurofans no acabem de veure clar que passi a la final. Demà sortirem de dubtes!

Noruega: actuació correcta, i tot i que a mi no m’agrada crec que serà una de les finalistes de dissabte.

Geòrgia: no hi ha per on agafar aquesta cançó, ni la posada en escena, ni l’interpretació. Clara candidata a quedar-se a la semi.

Polònia: cançó que a priori no consideràvem per passar a la final, en directe ens ha agradat i la veiem segura a la final. Una interpretació molt sensual 😉

Àustria: Conchita fa una bona interpretació, que acompanyada de la posada en escena s’emporta un munt d’aplaudiments del públic present a la gala. Sens dubte passarà a la final i serà una de les cançons que estaran a la part alta del marcador dissabte a la final.

Lituània: cançó histriònica, no ens agrada gent però ens fa una mica de por. Podria ser finalista, tot i que esperem que dijous a la nit possim rumbo a Vilnius en comptes de cap a la final.

Finlàndia: interpretació molt enèrgica. Creiem que sera finalista també. A més és la única cançó d’aquest estil al festival i interpretada per nois molt joves que poden arreplegar molta part del vot carpetero 😉

Irlanda: cançó típica d’eurofan. Ella no canta gaire bé i la posada en escena és una mica rídicula. Per nosaltres clara candidata a tornar a casa la nit del dijous.

Bielorússia: cançó molt agradable, divertida i diferent a tota la resta. Creiem que pot passar a la final, precissament per ser molt diferent a la resta i tenir un punt divertit entre tanta cançó lenta i intimista.

Macedònia: justeta interpretació de Tijana. Tot i que ens agrada la cançó, creiem que no passarà a la final ja que l’actuació és justeta i no compten amb gaires veïns per a que la votin.

Suïssa: una altre cançó desenfadada, alegre i que dóna molt bon rotllo. Ell ho fa molt bé i queda molt bé per pantalla. Creiem i esperem que estigui a la final de dissabte 🙂

Grècia: tot i començar com una processó de Setmana Santa, en quant comença la música techno tot el pública es posa d’empeus i comença a ballar aquesta enèrgica i dinàmica cançó. Tot i que vocalment hi ha algunes errades, creiem que també estarà a la final de dissabte.

Eslovènia: incògnita total. Tinkara ho fa molt bé, i tot i que ens agrada molt la cançó tenim dubtes pel que fa a la seva classificació. El fet de no tenir veïns pot ser un handicap. Tot i així esperem que passi a la final.

Romania: última cançó de la semifinal. Paula i Ovi tanquen aquesta semifinal, amb una cançó clàssica que tot i no tenir la millor posada en escena possible, creiem que es convertirà en una de les finalistes de la nit. Si l’any passat Cezar ho va conseguir, no veig com no ho hauria de fer la parella Paula-Ovi.

Mirant el reprise de les 15 cançons, prenem més consciència de lo be que queda la realització per la televisió. Sens dubte els danesos han sabut com fer un programa espectacular en un hangar abandonat, que per fora no inspira gaire confiança.

Passem a veure l’interval act. No us desvelarem sorpreses, però us avançarem que està dedicat a Austràlia. No us ho perdeu, perquè realment val molt la pena 🙂

I fins aquí avui. Ja veurem demà quins 10 païssos passen a la final, i completen la final de 26 per dissabte 🙂

Ucraïna matina: Maria Yaremchuk i Tick-Tock

Ucraïna ha donat el tret de sortida a les seleccions nacionals d’enguany. Després d’un programa molt matiner, el passat dissabte 21 a les 11:15 la primera final nacional donava el bitllet a Dinamarca a la jove Maria Yaremchuk, de 24 anys, amb la cançó Tick-tock.

La gala, retransmesa des dels estudis de la televisió nacional NTU, va comptar amb vint aspirants i el sistema de votació va estar dividit a parts iguals, 50% pel jurat (format per Vladislav Baginskiy, Michael Nekrasov, Jack y Vladimir Kozlov Feshak) i 50% de televot. Finalment, la jove Yaremchuk se’n va emportar la màxima puntuació dels dos bàndols, cosa que la va fer la guanyadora indiscutible de la final nacional ucraïnesa.

Aquests han estat els resultats de la preselecció, a la qual Maria va guanyar per unaminitat (J = jurat; T = televot):

24 points – Mariya Yaremchuk- ”Tick-Tock” (J: 12 + T: 12)
17 points – Viktoria Petryk- ”Love Is Lord” (J: 10 + T: 7)
16 points – Volodimir Tkachenko- ”Byti tam de ti” (J: 11 + T: 5)
16 points – Viktor Romanchenko- ”Na krayu propasti” (J: 5 + T: 11)
14 points – Natalia Valevska- ”Love Makes You Beautiful” (J: 5 + T: 9)
14 points – neAngely- ”Courageous” (J: 6 + T: 8)
14 points – Illaria- ”I’m Alive” (J: 8 + T: 6)
12 points – Evgeny Litvinkovich- ”Strelyanaya ptitsa” (J: 2 + T: 10)
10 points – Shanis- ”Moya dusha” (J: 9 + T: 1)
09 points – Stas Shurins- ”Why” (J: 5 + T: 4)
09 points – Lissa Wassabi- ”No Fear” (J: 1 + T: 2)
08 points – Anatoly Shparev- ”Waiting For You” (J: 7 + T: 1)
06 points – Tatiana Shirko- ”Let Go” (J: 3 + T: 3)
06 points – Roman Polonsky- ”Wanted Dead Or Alive” (J: 5 + T: 1)
05 points – Marietta- ”It’s My Life” (J: 4 + T: 1)
05 points – Denis Lyubimov- ”Love” (J: 4 + T: 1)
04 points – Anna-Maria- “5 Stars Hotel” (J: 3 + T: 1)
04 points – Tania BerQ- ”Believe Me” (J: 3 + T: 1)
03 points – Anna Hodorovska- ”Yesli yest lyubov” (J: 2 + T: 1)
02 points – Uli Rud- ”Tsvetok” (J: 1 + T: 1)

Maria intentarà aconseguir una posició semblant a la de Zlata Ognevich, qui va conseguir una meritòria tercera posició a Malmö amb la cançó Gravity. Pensau que na Maria ho aconseguirà? Dieu-ne la vostra aquí, al nostre grup de Facebook o al compte de Twitter d’OGAE Andorra!

Us deixem amb la canço guanyadora, a la qual segurament faran moltes modificacions per a la semifinal de Copenhague.