Comença l’assaig general de la segona semifinal, o això sembla perquè és un inici molt fluix, sense res de gràcia i cap tipus d’emotivitat. Esperem que de cara a la final la ORF estigui preparant alguna cosa espectacular, perquè si no quina celebració més poc vistosa del 60 aniversari del festival.
Obre la semi Lituània. Cançó alegre amb una bona actuació, però no acabo de tenir clar que pugui aconseguir el passi a la final. Crec que finalment será una de les no classificades malgrat la simpatia del duet lituà.
Continua Irlanda. Cançó agradable i fons d’escenari molt bonic. Personalment m’agrada però crec que es quedarà sense passar a la final.
Ara arriba una de les pitjors actuacions de la nit, San Marino. Ella comença fatal la cançó i a mesura que va avançant la cosa no fa més que empitjorar. Actuen amb molt poca força i sembla més bé una actuació de final de curs de l’Institut que una interpretació al festival d’Eurovisió. San Marino, “si no sabes torear para que te metes” o “Valentina Monetta please come back”; tot i no ser santa de la meva devoció, són algunes de les frases que es podrien dir xD
Cuarta actuació de la nit, Montenegro. Actuació molt pobre des del meu punt de vista. Típica balada balcànica, que tot i ser del Zeljko Joksimovic és d’un nivell inferior a les que ja ha portat al festival. Sembla una cançó que tenia guardada per fer de relleno a algun dels seus discs i li ha deixat finalment al seu amic Knez. La posada en escena em sembla una mica fluixeta, amb una mena de ball a pata coixa i posteriorment joc de la gallinita ciega, ell donant voltants dins del cercle format pels coristes.
Arriba Malta amb la segona cançó “Warrior” del festival. Ella ho fa bé, però és massa dolça i fina per interpretar una cançó titulada Warrior. Si la comparem amb la georgiana, surt perdent segurament en tots els aspectes… La cançó m’agrada però crec que finalment sera una de les 7 eliminades de la nit.
Per fi arriba una mica de qualitat amb Noruega. Intepretació íntima i delicada dels noruecs. L’actuació sembla tenir una gran rebuda per part del públic, i segurament es convertira en una de les finalistes d’aquesta nit. Realment sembla que acabaran sent uns dels “monsters” d’aquest festival en termes d’èxit i resultats.
I després de la exquisitessa i bon gust dels noruecs, arriba el anticlímax amb Portugal. Sense comentaris realment… Leonor canta bastant bé però la cançó és infumable. Una de les que clarament no passara a la final. Hi ha un vol planificat per aquesta nit a les 23:55 destinació Lisboa, que a última hora tindra uns passatgers addicionals. Tota la delegació portuguesa…
Arriba la República Txeca. Cançó actual i actuació bastant correcta, malgrat el fet que ella es tregui les sabates cap al final de la cançó i les tiri al terra amb un estil xoni “Yo soy la Marta”. Crec que pot passar a la final.
Ara és el torn d’Israel. Cançó molt rítmica que desperta als espectadors. A mi personalment la posada en escena em sembla una mica arrabalera, però crec que entre tanta balada i cançó lenta poden fer-se amb una plaça a la final.
Continua la gala amb Letònia. Aminata surt amb un vestit vermell espectacular, i la cançó és segurament una de les més arriscades del festival d’enguany. Per a mi la cançó té dues parts ben diferenciades, una m’agrada i l’altra no… Ja veurem que passa aquesta nit.
Azerbaidjan continua apostant pel mercat de compositors suec. L’Elnur ho fa bé i la posada en escena és bastant adequada. Segurament passarà a la final, i el país podria tornar a ser top 10 a la final després del mal resultat l’any passsat.
La següent cançó és la d’Islàndia. A mi continua sense agradar-me però s’ha de reconèixer que la posada en escena i fons d’escenari són bastant convincents i queden bé a pantalla. Veus correctes, entre elles la de Hera Björk que va representar a aquest mateix país el 2010.
Continuem amb un altre país nòrdic, Suècia. Clara favorita per passar a la final i estar lliutant per la victòria dissabte vinent. Ell ho fa molt bé i la posada en escena és molt efectista. Suècia sembla que continua tenint clar lo que és garantia d’èxit al festival.
Després de Suècia, li toca a Suïssa. Sorpresa positiva de la nit ja que la cançó mai m’ha agradat però sembla que els miracles existeixen. Mélanie canta molt bé i la posada en escena és molt bona. Per a mi una de les millors posades en escenes i exemple de com se li pot treure el màxim a una cançó. Tot i així crec que això simplement l’ajudarà a no ser bottom 5 a la semi, i segurament quedarà al voltant de la 12ª posició.
Arriba el torn de Xipre. Cançó intimista i molt senzilla, però molt efectista i capaç de transmitir i arribar als televidents. Crec que estara a la final per mèrits propis.
Després li toca a Eslovènia. Actuació correcta però li falta alguna cosa per acabar de brillar. Crec que acabara passant a la final, tot i que no descarto tampoc la possibilitat de que no passi. Podria ser una de les típiques cançons idolatrades pels eurofans, i castigades per l’audiència.
I arriba la última actuació de la nit, Polònia. Actuació correcta però que no aporta res al festival. Una cançó més, en la que només destacari5a els fons d’escenari que estan prou bé i imatges d’ella abans de l’accident que van sortint a les pantalles laterals… què vol donar pena? Doncs bonica em sap molt greu el que et va passar, però això és un concurs de cançons i no s’ha de venir a donar pena.
Així doncs us deixo la llista de les 10 cançons que personalment crec que passaran aquesta nit. Ja veurem si n’encerto moltes 😉
Montenegro
Noruega
República Txeca
Israel
Letònia
Azerbaidjan
Islàndia