Coneixem els Big5, Alemanya, Espanya, França, Regne Unit,Itàlia junt el país amfitrió (Àustria) i el país convidat; Austràlia.

Un cop hem pogut conèixer totes les candidatures que opten guanyar, però primer i lo més important, passar a la final del dissabte, es l’hora de conèixer els candidats d’aquells que coneixem  com el Big5, junt amb el país amfitrió (guanyador de l’edició anterior) i el país convidat d’aquest any, on per primer cop un país fora del continent Europeu (tot i que sabem que Marroc, Israel etc.. no són pròpiament del continent Europeu) pot concursar a la gran final. Es a dir amb altres paraules, Austràlia després de ser el país convidat l’any passat, aquest any participa a la gran final, podrà emetre vots a la primera i la segona semifinal i..Guanyar Eurovisió, si, si… no ens hem tornat bojos.. es així! però.. en el cas que Austràlia sigui el país guanyador No podrà organitzar el festival al seu país, però si serà l’organitzador juntament amb un altre país Europeu del festival, amb el dret a participar de nou.

Anem dons a conèixer els candidats dels països que engloben aquest grup;

El primer país es Àustria; El país amfitrió! després del gran triomf de Conchita Wurst l’any passat. Aquest any ens presenta The makemakes, una altre balada, i es que ja sabeu que va de balades aquest any.. interpretada en anglès, on segons enquestes tops de fans etc.. no està mal valorada però ara per ara sembla bastant clar que Àustria no organitzarà el festival de l’any  vinent, si més no, gràcies el seu triomf.

El segon  es el nostre veí; Espanya. Després de que l’any passat Ruth Lorenzo interpretés “Dancing in the rain”  aquest any Edurne ens porta en castellà “Amanecer”. Una cançó no exempta de polèmica amb els Eurofans espanyols ja que s’esperava molt més del que realment van presentar. Això podria ser donat per la gran expectació que va crear la cadena però en qualssevol cas no es una mala cançó, però tampoc arriba a destacar sobre les altres candidatures. Pel que fa a nivell de fans Europeus està tenint una millor acceptació o estima no com succeeix dins de l’estat Espanyol. Personalment trobo que la lletra es massa simple, diu poca cosa i massa predictiva però potser es per aquest fet que a Europa ha arribat amb més força.Un altre factor que potser no l’ha ajudat es el videoclip..quelcom poc oportú. Des d’aquí els hi desitgem molta sort als nostres companys!

Anem per el tercer país i també veí nostre: França. Aquest any de nou tornen amb el Francés, esperant fer una millor posició que l’any passat, i que personalment penso que va ser un absoluta injustícia. Lisa Angell ens presenta N’oubliez pas, una preciosa balada que ens fa sentir quelcom emotiu, la veritat es que personalment França acostuma a portar cançons poc, com ho diria…que a mi personalment no m’omplen! Però aquest any hi ha alguna cosa amb aquesta cançó que em desperta tendresa i melancolia, esperem que aquest any tingui un millor resultat!sort!

Es el torn de United Kindom, o més conegut per nosaltres com Regne unit o Anglaterra. Es difícil per mi valorar aquesta cançó perquè reconec obertament que ha estat una de les meves preferides des de el minut 0, tot i les crítiques d’alguns fans per mi es mereix un top5 absolut. Electro Velvet es el duo que ens presenten un noi i una noia amb la cançó titulada Still In Love with YOu. Una cançó amb tocs dels anys 70s inicis dels 80s però amb un regust electrònic, modern i sobretot molt i molt enganxós. I es que recordem que entre tanta balada quan sona una cançó animada.. Nos venimos arriba, No?

Itàlia; ai ai ai... Itàlia.. A qui no l’hi han robat el cor amb una cançó italiana? Dons si no ho han fet.. tens l’oportunitat aquesta edició perquè Il Volo ens presenta GRande Amore, atenció al nom perquè es Il Volo, No Il Divo tot i que realment..SON IGUALS!!!! si més no en molts matisos… No us faltarà llegir gaire més per saber que personalment Itàlia es una de les meves preferides per no dir la que més, però deixant enrrere els meus sentiments per aquesta cançó, podem veure que gran part dels tops dels eurofans la fan guanyadora o si més no un top 5. Per el que fa les casses d’apostes la situen ara per ara com la Guanyadora d’aquest 2015! 

Anem per Alemanya; Ann Sophie amb la cançó Black Smoke, realment no es la guanyadora per representar a Alemanya ja que el candidat que va guanyar el concurs va renunciar el seu títol per deixar pas a Ann Sophie, i sembla que no es va equivocar. Ens presenten una cançó un cop més amb anglès, que no es dolenta però tampoc espectacular, es podria colar al top 10 però no crec que arribi a guanyar el festival.

Anem per l’últim país Austràlia; Guy Sebastian ens presenta Tonight Again. Certament a primera vista es veu clarament que no es una cançó típica del festival i a la que tots estem acostumats a sentir, però està molt clar que la seva presència al festival donarà que parlar i que potser no guanya però per “política” ( o no) quedarà en una molt bona posició. Jo encara no ho tinc clar!

https://www.youtube.com/watch?v=i7MwzRBEY_M

 

I amb aquest post finalitzem les candidates a guanyar aquest Eurovisió 2015 a Viena, ara toca triar els nostres favorits, desitjar molta sort a tots els països en especial als nostres preferits i esperar! Això si.. No teniu excusa per no poder triar perquè des de Ogae Andorra us les hem presentat totes! Tot i que tots sabem que Andorra guanyaria.. Està clar oi?

Rubén, Vic

“The big Final” Des de Londres

Em trobo al cor de la capital d’Anglaterra, a Londres. En un bar conegut del barri del Soho apunt d’escoltar el “let the show begin”. Després de les dues semifinals força ajustades i amb alguna que altre decepció ens disposem a viure a un dels shows més importants dels últims anys, rodejat de gent que no pertany al meu país, Azerbaijan, Iran Suècia….i com no els anglesos! Unes quantes barbes de llana amb la bandera d’Àustria ens mostren el que més tard serà una realitat.

Després d’un inici espectacular com ja es normal els últims anys, repassen un per un, els països concursants que “volen” a guanyar aquest any. El terra tremola i les banderes de tots els països ondegen de cop a la presentació d’Àustria sobretot,  i en menor mesura Anglaterra, i Espanya. El que més em sorprèn ( o no) es l’aparició de Rússia on des de el directe de la BBC i en persona, es escridassada fins al sortir de pantalla.

Així dons em disposo entre crits i banderes a viure el meu segon Eurovisió des de l’estranger després de repetir l’experiència a Àmsterdam.

Arranquem amb Ukraine, una de les grans preferides amb el seu espectacle una mica rollo “hàmster” però precís i molt “pegadiza” com diríem col·loquial-ment. Deixa pas a en Teo, amb el seu “pastis de formatge” representant Bielorussa, una cançó a priori moguda i actual però que no es de molt agrado aquí a Londres, un clar missatge que més tard l’hi donarà tan sols la posició 16 a la classificació.

Tot seguit es el torn de Azerbaijan, la noia que tinc al costat oneja la bandera emocionada, però realment es la única.. ja que en general la gent ho mira amb ulls d’avorriment. Azerbaijan es troba amb la pitjor posició de la seva història un 22è lloc, però personalment un lloc merescut. I continuem amb la cançó de Irlanda. Una cançó animada i amb un fondo reivindicatiu que fa posar en peu tota la sala, amb aquell toc rockero!.

Noruega! la cinquena cançó de la nit, una preciosa balada que ens sorprèn aquest any, on Carl Espen portarà el seu país al top 10. Seguim la nit amb el “Miracle” de Paula i Ovi representant Romania, una cançó que personalment no arriba a ser millor que el “Playing with fire” de la seva anterior participació.

Es el torn de Armènia una de les preferides de les cases d’apostes i d’alguns eurofans, una cançó que es va veure perjudicada per els comentaris del cantant en contra del colectiu LGTB, i una cançó que personalment em va semblar horrorosa amb una afinació pèssima i l’expressió del cantant no ajudava a que per part meva sigui millor valorada. Per mi una de les pitjors del festival però que obté el num 4 a la classificació.

Seguim amb l’únic país dels balcans Montenegro, un fet poc freqüent  ja que sempre trobem un repertori ampli de països d’aquesta zona fet que el perjudicarà l’absència dels països veïns i per aquest motiu es quedarà amb la part més baixa de la classificació.

Polònia, retorna amb una cançó provocativa i que en el seu país es numero 1 en vendes, la gent xiscla i riu a la vegada amb les insinuacions “sexuals” de la cantant i les ballarines que l’acompanyen.

Arriba el torn de la meva preferida, i de la cançó que ens fa aixecar tots de la cadira, Rise up representant de Grècia. La gent embogida canta la cançó com si fos un hit actual de la radio però que sorprenen-ment cau fins a la posició 20 de la classificació.

Arriba el moment de la nit, es el torn de Austria. Conchita Wurst apareix amb un vestit llarg, el public que es troba vivin en directe el festival crida i canta la canço, i jo en prou feines tinc d’escoltarla la gent embojeix com en cap altra cançó, l’elegancía i la perfeciò son representades a la perfeció. Aqui es quan entenc que estic escoltant la guanyadora del festival d’ Eurovisiò. Tothom a peu dret aplaudeix durant un minut o dos..Qui sap! però es ben clar que es la guanyadora del festival.

Passarem seguidament per Alemanya on una cançó diferent, però que la gent no expressa cap sentiment més enllà que un simple aplaudiment. Es el torn de Suècia una de les preferides per els eurofans i també meva Sanna nielsen amb la seva cançó Undo fa vibrar la sala i aconsegueix un molt bon lloc, la 3a posició amb 218 punts.

Es el torn dels veïns de dalt, França una cançó simpàtica, fora del to en que França ens té acostumats, amb algunes paraules amb espanyol inclús. Una cançó que malauradament la gent no compren o no comparteix, ja que únicament rep 2 punts i per tant es converteix, injustament en la última de la classificació.

Farem un pas ràpid per Rússia, Italià, Eslovènia i Finlandia. Després de la petita pausa amb el rècord de la nota més elevada que Croàcia s’endu el premi. Retornem amb Rússia una cançó que no para de ser rebutjada, tant  en directe com a la sala i es que Rússia no es ben vista i aconsegueix una setena posició gràcies als seus països fidels. Italià, Eslovènia i Finlandia passen silencioses, amb allò que diríem el “sifu-nofa” o en castellà “como alma sin pena”. Una sensació que quedarà reflectida a  la classificació final on els 3 països esmentats, tret de Finlandia, trencaran el top 5, això si per la part de sota.

Es el torn de l’altre país que fa frontera amb el nostre, Espanya. Ruth lorenzo obre la cançó “molla” simulant la pluja. Una actuació molt millor que l’any anterior amb el Sueño de morfeo, una cançó que agrada a Londres ja que va ser finalista a “X Factor” a Anglaterra, obtindrà un 10 a la classificació final.

Suïssa i Hongria, dos plats forts que a priori no semblaven res de l’altre món, però que ens varen demostrar a les semifinals que venien amb forces i així va ser, Suïssa aconsegueix estar en el numero 13 i Hongria tancarà el top5 amb aquesta cançó reivindicativa.

Es el torn de Malta, una cançó fresca inclús amb un toc country que no acaba d’encaixar al públic, ja que obté la posició 23.

Es el moment dels amfitrions, Dinamarca, una cançó “pegadiza” eurovisiva on obté la 9e posició, i que els presentadors han d’improvisar ja que el cartell que cau del sostre queda encallat al mig de l’escenari!!

Anem tancant el festival amb els Països Baixos, Sant Marino i el país representant de quasi tota la gent que m’envolta. Així dons Països Baixos, ens porta una cançó que personalment mai hagués donat un cèntim per ella, però que sembla ( no a la sala on em trobo) que agrada, ja que arriba fins a la segona posició del ranking.

El penúltim país, Sant Marino. Personalment un dels pitjors i sembla que la percepció de Londres es la mateixa. Valentina Monetta es presenta per tercer cop, sinó recordo malament, i com diuen ” A la tercera va la vencida” però no, Valentina es queda a la posició 24, i tal com deia la sirenita de San Marino “maybe” potser en català..però el potser es queda per la banda baixa de la classificació.

Anglaterra, o Regne Unit  porta la cantant Molly, una de les que a priori em semblava una molt bona candidata, però la seva actitud a l’escenari fa que la gent que es troba al meu voltant comentin entre ells la gran decepció de l’actuació.

Així dons, entre copa i copa, rialles crits i xiulets, es van donant els punts on Àustria guanya de “golejada” a Holanda i es proclama la guanyadora del Festival d’Eurovisió 2014.

La gent contenta segueix ondejant les seves banderes i jo amb un somriure i una satisfacció més que positiva retorno a l’hotel amb una bandereta d’Anglaterra a la mà i havent viscut una experiència gratificadora, viure el festival des de la Capital de United Kindom, Londres.

 

Aquí us deixo l’evidència,  en directe

Next stop,  com deia la Valentina, Maybe Viena? Who knows!

 

<< Aquesta publicació es una experiència valorada en primera persona en cap moment es vol  fer cap comentari negatiu, es una simple opinió>>